GR 241 etapa 2 CIRCULAR DE BORREDÀ
Segona etapa del GR 241, etapa que serà recordada per mi com la més dura pel moment i no per la seva dificultat en la distància o el desnivell sinó per l’estat físic amb el que la he completat. Gràcies Tomás per acompanyar-me i donar-me ànims en una bona part de recorregut.
Aquesta segona etapa la comencem a Sant Jaume de Frontanyà encara no hem començat i ja noto un cansament estrany, aquesta serà la tònica fins arribar a la Nou de Berguedà, punt on finalitza aquesta segona etapa.
En total son 18,5 km i un desnivell positiu de 1082 mts i negatiu de 1276 mts.
Comencem amb una forta pujada que ens durà fins a la carena de la serra de Fajabranca ja dins de la Serra del Catllarás. La temperatura es fresqueta al inici però aviat ja ens comencem a treure capes. Caminem entre boscos frondosos i el relleu accidentat, el GR segueix la carena. Desviant-nos uns metres arribem al punt més elevat, el cim de puig Lluent de 1765 mts, cim que està catalogat per la FEEC com un 100 cims, evidentment aprofitem la oportunitat per coronar-lo i gaudir de les vistes, veiem grans extensions de boscos i bona part del Berguedà.
El descens des de la serra de Fajabranca és molt pronunciat des de la collada de Grau Pedrís, ens endinsem en boscos molt densos. El cansament segueix in crescendo, a les pujades hem falta l’aire i els camí es fa feixuc normalment vaig a la part davantera del grup però avui faig companyia a la cua, En Joan i Jordi i un servidor tanquem el grup.
En ple descens arribem a Sant Romà de la Clusa, es una església romànica construïda al segle XII. Fem una parada que aprofito per descansar i prendre una coca-cola al refugi que hi ha just a tocar de l’església. Sembla que amb el sucre hem recupero una mica, a partir d’aquí en Tomás serà el meu guia. Els companys s’adonen del meu estat físic i hem donen ànims suposo que ara que estem reagrupats i al veure la meva cara de cansament s’adonen de que no estic be, fins ara he anat a la cua i pocs s’han adonat.
Reprenem la marxa en Tomás es el meu escolta, ho serà fins arribar a la Nou de Berguedà. Estira de mí i hem fa parar perquè prengui aire, les pujades hem deixen sense alè.
El tram de baixada fins a la Nou el conec, es el mateix tram per on vaig passar a la Ultra del Catllaràs, un camí de baixada ben pronunciat entre bosc.
Per fi arribem a la Nou, una altra coca-cola i un entrepà, no tinc gana però menjar crec que m’anirà be.
Així s’acaba aquesta segona etapa, be així no, s’acaba amb una setmana al llit amb la grip. Aquest es el motiu del meu estat, rondava dins el meu cos el virus i en arribar a casa va sortir tot.
